dilluns, 24 de novembre del 2008

Autorretrats amb ciment

Quina passada! Hem utilitzat el mateix ciment blanc que fan servir els paletes per fer les cases. Ens hem mirat al mirall i ens hem observat amb molta atenció. Després, hem estès sobre una rajola la pasta que s'ha format barrejant el ciment amb aigua i hem dibuixat, rascat i hem fet un petit relleu de la nostra cara. El resultat és magnífic! Ens fa pensar en els autorretrats de'n Picasso.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Si lo dels caps de ferro em feia pensar en els límits de l'art i el joc infantil, si és que hi ha d'haver límits, els autoretrats em confirmen les meves sospites. El potencial creatiu d'una criatura, quan hi ha darrere gent directament involucrada en la pràctica creativa (es nota que sabeu el que feu), els resultats van més enllà de la formació i l'activitat escolar. Penso que teniu una gran responsabilitat, que en sou conscients i que ho disfruteu sincerament. Aquest exercici, senzill i efectiu, és alhora especialitzadíssim i difícil en molts aspectes. Que li preguntin a Picasso. Enhorabona un altre cop.

SANDRUTXII ha dit...

ESTIC ENTUSIASMADA DE VEURE EL VOSTRE BLOG, SOU UNS ARTISTES I AÇÒ M'ENCANTA.
VOLDRIA FER-VOS UNA PREGUNTETA:
QUINS PIGMENTS S'HAN UTILITZAT ALS AUTORETRATS DE CIMENT?
MOLTES GRACIES I MOLTS PETONS PER A LA CLASSE MÀGICA

La classe màgica ha dit...

Hola SANDRUTXII

els pigments no són més que pintura acrílica directament barrejada amb el ciment :)
petonets

la Tömaseta ha dit...

HÖla de quasualitat he anat a parar a qui!!!
Només felicitar-vos!! m'ha encantat!!!!
una abraçada des de Terrassa